El martell del mecanisme és el tercer, i últim, element que contribueix a la sonoritat del piano. La seva funció és la de percudir la corda i generar el so, modulant-ne a més la intensitat i el timbre.

En els primers pianos el martell estava construït a base d'un nucli de fusta recobert de varies capes de pell de diferents dureses. La duresa de les pells era progressiva des de l'interior (pells tipus cuïr) a l'exterior (pells fines i delicades).

Actualment, el martell és de llana premsada muntada sobre un nucli de fusta . Per al procés de fabricació es treballa amb una premsa especial, en calent, i amb una certa quantitat d'aprest per lligar les fibres de la llana.

Els martells del piano tenen una gran responsabilitat en la qualitat tímbrica del piano. La llana amb la que estan fabricats té una forma i una textura que determinen com és l’impacte del martell a la corda. Un martell tou, per exemple, està més estona en contacte contra la corda després de l’impacte que un martell dur, que rebota més àgilment. Això fa variar molt la producció d’harmònics per part de la corda i, en definitiva, la brillantor del so.

També aquí es requereix d'una gran habilitat humana per aconseguir la millor sonoritat. Aquest és el treball de l'"harmonitzador", així és com s'anomena la persona encarregada de treballar els martells. Es tracta d'anar modificant la textura del martell per tal d'aconseguir la sonoritat òptima del piano. Un bon harmonitzador de pianos pot aconseguir donar a cada piano la seva òptima qualitat de so corregint la textura i forma del martell, i tenint en compte, no només el piano pròpiament, sinó també el lloc on està ubicat. La qualitat de la llana, la seva textura i forma són determinants per a la bona sonoritat del piano.