Mesures de regulació del piano modern. Les mesures que es donen a continuació son tan sols un estàndard, i per tant permeten petites variacions si és necessari. Tanmateix, és molt important cenyir-se al màxim a aquestes mesures, i sobretot a la seva la regularitat en tot el mecanisme:

• calada de la tecla.................................................................................. 10 mm.
• distància del martell a la corda en descans.............................................. 47 mm.
• distància del martell a la corda en posició d’atrap..................................... 15 mm.
• distància del martell a la corda en la posició de caiguda del doble escap..... 1 - 2 mm.
• distància del martell a la corda en el moment d’escap............................... 2 - 3 mm.
• pes del teclat......................................................................................... 50 gr.
• Apagador.............................................................................................. a mitja cursa de la tecla

Descans del martell

47 mm. Disminuir aquesta distància permet una mecànica més ràpida però en detriment de la varietat dinàmica. Aquesta mesura està directament relacionada amb la calada del teclat, de manera que en disminuir la distància de martell a corda també cal reduir la calada proporcionalment. Aquesta regulació pot ser útil si volem un teclat més lleuger i ràpid i no exigim del piano un gran contrast sonor, sobretot en fortíssim.

Atrap

15 mm. L’atrap s’encarrega d’aturar la caiguda del martell quan el pianista, després de l’atac, manté la tecla abaixada a fons. Això permet (tant en la mecànica del piano vertical com en la de cua) que no calgui que la tecla recuperi totalment la seva posició inicial per a poder repetir un atac. Com que el martell ha quedat aturat, ha perdut la seva inèrcia de rebot, de manera que quan el pianista afluixa lleugerament la pressió sobre la tecla, l’atrap allibera el martell deixant-lo momentàniament "flotant" preparat per un nou atac des de més a prop de la corda.

L’atrap es pot regular entre els 15 i els 10 mm. de la corda. Com més a prop, més ràpides poden ser les repeticions. Això és molt útil en pianos verticals que no tenen el doble escap. En el piano de cua convé més la mesura estàndard de 15 mm. perquè el doble escap sigui més eficaç.

Escap

1-2 mm. L’escap està situat a la bàscula. L’escap és el que empeny el martell durant la seva cursa, però només ho fa fins que el martell es troba a uns 2 mm. de la corda. En aquesta posició l’escap s’enretira perquè el martell pugui rebotar després de l’impacte.

No convé variar aquesta mesura, l’eficàcia del mecanisme en moltes situacions, com poden ser trinos o passatges molt ràpids en pianíssim, depèn molt de la proximitat de l’escap a la corda.

Doble escap

2-3 mm. De fet, es regula perquè estigui 1-2 mm. per sota de l’escap. També s’anomena "caiguda". La regulació del doble escap, en posicions i força de la molla, ha de ser estricta.

Apagador

L’apagador es regula perquè alliberi la corda quan la tecla es troba a mitja cursa. En casos molt especials es pot variar aquesta regulació avançant o endarrerint l’apagador. Si s’aixeca abans, permet d’obtenir un so més lligat, mentre que si es retarda, el so és més sec.