El funcionament del mecanisme té per objectiu el control del moviment del martell a través del teclat. Es poden distingir dues fases en el funcionament del mecanisme:

• l'impuls del martell
• la caiguda del martell.

Impuls

Situat dins la bàscula es troba la peça clau del mecanisme, que és la que realment vincula la tecla amb el martell: l'escap.

L'escap està unit a la trajectòria ascendent de la bàscula. La punta de l'escap va empenyent el martell per la "nou" (2) fins que el martell es troba a uns 2 -3 mm. de la corda. En aquest moment l'escap s'enretira (escapa) de la "nou" i deixa d'empènyer el martell. El martell continua la seva trajectòria per inèrcia.

Caiguda

Després de l'impacte del martell a la corda, el mecanisme s'encarrega de controlar la caiguda del martell. Bàsicament es poden produir tres tipus de situacions:

Atac normal. Quan el pianista abandona la tecla després de l'atac. El martell rebota a la corda i cau a la seva posició de descans.
Atac normal mantenint la tecla abaixada sota la pressió del dit. En aquest cas el martell rebota però queda retingut per l'atrap (8). Al mateix temps, el martell en la seva caiguda ha fet baixar la palanca del doble escap (4), i n'ha comprimit la molla. En aquesta posició, quan el pianista afluixa la pressió sobre el teclat, el martell, en alliberar-lo de l’atrap, en comptes de caure, no només queda suspès, sinó que rebota lleugerament cap amunt, empès per la força de la molla. Això resol definitivament tots els problemes de repeticions ràpides, trinos, etc.
Atac en pianíssim mantenint la tecla abaixada. El martell queda retingut per la palanca del doble escap (4)preparat per a noves repeticions.

El control eficaç de la caiguda del martell, gràcies al doble escap va ser el gran avenç introduït per Sébastien Érard a començaments del segle XIX.