Pianos Puig

Venta y alquiler de pianosVenda i lloguer de pianos

IniciInicio
NoticiesNoticias
EquipEquipo
VendesVentas
Llibre de visitesLibro de visitas
Llibre de visitesLibro de visitas
Galeria d'ofertesGaleria de ofertas
OfertesOfertas
LloguerAlquiler
ActivitatsActividades
Servei tècnicServicio técnico
CursosCursos
ArtíclesArtículos
AfinacióAfinación
SonoritatSonoridad
MecanismeMecanismo
EsdevenimentsEventos
ContacteContacto
Segona màSegunda mano
Lloguer concertsAlquiler conciertos
Pianos nousPianos nuevos
Venda i lloguerVenta y alquiler
El meu primer pianoMi primer piano
Pianos de cuaPianos de cola
Pianos verticalsPianos verticales
OcasionsOcasiones
ConcertsConciertos
NousNuevos
Pianos nousPianos nuevos
NotíciesNoticias

Notícies

Noticias

Pianos Puig Barcelona organitza regularment esdeveniments relacionats amb el món musical i acadèmic com concerts al nostre local, cursos didàctics i classes magistrals. Posem el nostre espai i els nostres instruments al servei dels músics.
Pianos Puig Barcelona organiza regularmente eventos relacionados con el mundo musical y académico como conciertos en nuestro local, cursos didácticos y clases magistrales. Ponemos nuestro espacio y nuestros instrumentos al servicio de los músicos.

Daniel Ariño

DIVENDRES, dia 30 de juny de 2017 a les 20:00 h

Daniel Ariño


Presenta


Programa

  • - Klavierstück h-Moll No. 4, Frühe Klaviermusik Heft 1 ............ A. Berg
  • - Klaviersonate Op. 1 ......................................................................... A. Berg
  • - Prelude No. 1 Op. 37 ............................................................... A. Scriabin
  • - Piano Sonata No. 10 Op. 70 “Trill”......................................... A. Scriabin
  • - Prelude I, Three Symmetric Preludes (1949).................. E. Rautavaara
  • - Piano Sonata No. 2 Op. 64 “The Fire Sermon”............. E. Rautavaara
  • - Encanteri III. ”Hipnòtic”, Diàlegs Op. 2 ..................................... D. Ariño
  • - Piano Sonata Op. 5 “Leviathan” ................................................ D. Ariño

Descripció

Aquest programa tracta de reivindicar la música del s. XX i XXI per piano i, en concret, una determinada concepció de la forma sonata entesa com un tot orgànic i temàtic, amb un rerefons dramàtic implícit.

La primera meitat del programa reviu un dels períodes més fèrtils i apasionants de la historia de l’art; el 1er quart del s. XX. Passarem de la 1a i única sonata per piano d’Alban Berg (1885-1935) a la última sonata d’Alexander Scriabin (1872-1915). Dues trajectories creatives que parteixen ambdues de l’spleen postromàntic de fin de siècle per anar dibuixant, amb el temps, camins valents i personalísims; la 1a marcada per l’irrenunciable contrapunt i l’experimentació atonal o dodecafònica “d’ambigüetat -tonal- positiva” (en paraules de L. Berstein), la 2a per un protoespectralisme colorista de factura orquestral i metapianística. El seu llegat acobla profunditat i altura: Berg, espeleòleg òrfic dels abismes de la psique humana; Scriabin, profeta prometèic dels ultramons eteris.

La segona meitat del programa, molt més propera en el temps, la inaugura la Sonata No. 2 de E. Rautavaara (1928-2016), baptejada pel mateix autor amb el sobrenom “El Sermó del Foc”. Si la seva primera sonata es titulava “Crist i el Pescador”, aquesta substitueix la referència cristiana per una budista, en alusió a un cèlebre discurs del Buddha davant d’adoradors del foc en el qual retrata la ment i els sentits com “ardents” i els encomana a alliberar-se d’ells mitjançant el despreniment. Una sonata modernista, marcada per recurrents simetries modals, en la que el foc més brutal i violent, traduït en clusters i acords explosius, es contraposa amb passatges de solemnitat religiosa. Un foc esdevingut símbol psicoanalític del més pur desig: sexual, d’autorrealització i d’autodestrucció.

El programa es tanca amb l’estrena d’una obra inèdita: la Sonata Leviathan, composta pel mateix pianista per l’ocasió. Una sonata bitemàtica que aspira a conjugar l’ordre humà i el caos universal (ordre còsmic, per ventura), mitjançant dos símbols matemàtics: el Tetractys pitagòric (un triangle equilàter

format per 1+2+3+4 punts) i el més popular dels nombres-univers, el nombre π. Dos materials numèrics contrastants que s’encarnen en ritme, harmonia i melodia, impregnant cada aspecte del discurs sonor. Un contrast que es tradueix, texturalment, en un estil trinat/tremollando hereu d’A. Scriabin, per la veu còsmica, i un altre més modern i afilat rítmicament, per la veu humana.